LA DIRECCIÓ DE COMUNICACIÓ CORPORATIVA
Definició, missió, organització i funcions
1.1. Definició
La Direcció de Comunicació Corporativa (DCC), adscrita a l’Àrea d’Alcaldia i dependent directament de l’alcalde, concentra les funcions comunicatives i gestiona integralment la imatge corporativa del Grup Ajuntament.
1.2. Missió
Afegir valor a l’organització a través de la seva imatge corporativa.
1.3. Funcions
Establim una doble classificació de les funcions: unes de caire genèric, en relació amb l'organització, i unes de caire específic, més centrades en els objectius operatius propis d'una direcció de comunicació i, específicament, d'una direcció de comunicació d'una administració pública.
- 1.3.1. Funcions genèriques
Les funcions genèriques de la Direcció de Comunicació Corporativa són quatre:
- Funció normativa
Concretada en la Carta d’Identitat, el Programa d’Identitat Visual, el Manual de Normes de Comunicació Corporativa, etc.
- Funció de servei
Als electes i als càrrecs directius de l'administració municipal i a la resta d’àrees, regidories, serveis, seccions i unitats de l’Ajuntament, els organismes autònoms o les societats municipals, mitjançant la prestació de serveis, l'assessorament directe o la contractació de serveis de comunicació externs.
- Funció formativa
Capacitació comunicativa per als electes i difusió de la cultura corporativa –comunicació interna– entre els recursos humans del grup.
- Funció prospectiva
Anàlisi de la autoimatge i de la imatge projectada.
- 1.3.2. Funcions específiques
Les funcions específiques de la Direcció de Comunicació Corporativa són cinc:
- Concentrar les tasques comunicatives del Grup Ajuntament.
- Definir, gestionar estratègicament, projectar i retroalimentar la imatge corporativa del Grup, visualitzant l’acció de govern, assessorant el govern i projectant la cohesió del govern.
- Informar la ciutadania per valorar, projectar i promocionar l’acció de govern a través dels mitjans propis i atenent els mitjans de comunicació (en tant que suposa atendre la ciutadania) des de la màxima credibilitat, és a dir, des d’un plantejament professional.
- Definir la marca de ciutat d’acord amb els plantejaments estratègics.
- Avaluar l’eficàcia de la política comunicativa i retroalimentar-la.
1.4 La gestió estratègica de la imatge corporativa.
Objectius i instruments
Els objectius de la gestió estratègica de la imatge corporativa són tres:
- La definició de l’estratègia d’imatge
- La configuració de la personalitat corporativa
- La gestió de la comunicació corporativa.
Esquemàticament, els instruments que han de permetre aquesta gestió estratègica de la imatge corporativa són els següents:
- Pel que fa a la definició de l’estratègia d’imatge
La redacció i execució dels documents següents:
El «Document Estratègic de Comunicació Corporativa (DECC)»
de termini i validesa quadriennal, coincident amb el mandat municipal.
El «Pla Anual de Comunicació (PAC)»
concreció anual de les previsions estratègiques del DECC
Els plans de comunicació específics
que resultin necessaris, de durada i validesa adaptades a les necessitats de cada cas.
- Pel que fa a la configuració de la personalitat corporativa
La definició, gestió, implementació i retroalimentació de les normes corporatives (pattern corporate):
2.1) El Programa d’Identitat Visual Corporativa (PIVC)
Concretat en la Normativa d’aplicació de la Identitat Visual Corporativa Municipal, i en els respectius manuals d'identitat visual d’àmbit sectorial que s’incorporaran al Manual de Normes de Comunicació Corporativa.
2.2) El Manual de Normes de Comunicació Corporativa (MNCC)
Concretat en la seva triple dimensió: conceptual, formal i funcional:
a) Dimensió conceptual
1. Carta d’identitat
2. Posicionament
b) Dimensió formal
3. Normativa d’identitat visual corporativa
4. Llibre d’estil de la comunicació corporativa
c) Dimensió funcional (protocols d’actuació)
5. Relació amb mitjans
6. Intervenció de portaveus
7. Comunicació de crisi
8. Comunicació interna
9. Patrocini
2.3) El Programa de Cohesió de la Cultura Corporativa (3C)
La cultura corporativa és la projecció que una organització fa de la seva identitat (el ser), els seus valors (el pensar) i de la seva estratègia corporativa (el fer), per facilitar la cohesió interna dels seus membres i la seva adaptació externa. La cultura depèn de tres variables, objectes de gestió:
• la ideologia corporativa
• l’orientació estratègica de l'organització
• la seva dinàmica cultural.
L’objectiu del Programa de Cohesió de la Cultura Corporativa (3C o Triple C) és identificar línies d’acció i factors crítics d’èxit per realitzar accions de Transformació Cultural, dirigides a:
• Assolir cohesió de valors de gestió en nivells, àrees i sectors de l’organització
• Alinear la cultura corporativa amb els valors preconitzats per l’organització
• Millorar els índexs de sostenibilitat de l’organització
• Millorar processos en àrees i sectors de l’organització
• Millorar indicadors de les àrees clau per als resultats de l’organització
- La gestió de la comunicació
Per controlar la imatge a través de la comunicació, a través dels programes de comunicació corporativa:
3.1) Programes de creació de continguts polítics:
En general, com a responsable de la gestió de la comunicació de l’Ajuntament i de la traducció del discurs polític del govern municipal en discurs mediàtic.
En concret, mitjançant la redacció d’articles, discursos i ponències de l’alcalde i els/les regidors/es del govern.
3.2) Programes de creació de continguts mediàtics periodístics:
En la seva qualitat de font oficial i de font informativa de primer ordre, en relació als mitjans de comunicació, als mitjans corporatius, al web reus.net, a la intranet, etc.
3.3) Programes de creació de continguts mediàtics publicitaris:
A través de les campanyes institucionals visualitzades en els espais comprats als mitjans, la publicitat exterior, els mitjans corporatius, el web, la intranet, etc. A través de la gestió del màrqueting i les relacions públiques, generant esdeveniments, presentacions, etc.
3.4) Programes de creació de continguts editorials:
Amb responsabilitat sobre continent i contingut de les edicions de l’Ajuntament.
Reus, juliol de 2007 |